EL PATRIMONI CULTURAL DE BENIOPA

Isabel Canet Ferrer (publicat al Llibret de falles de Beniopa, de 2009) .

Si la situació del patrimoni cultural de Gandia és delicada, la de Beniopa, ho és encara més, ja que és un poble que ha perdut el dret a decidir el seu futur. Convertit en districte d’una ciutat que no para de créixer i ubicat en un sector perifèric, Beniopa ha perdut el més valuós que tenia, el sentiment d’estima dels seus habitants. Molts beniopers i benioperes consideren que el seu és un poble de segona categoria al costat de la ciutat de Gandia i valoren poc el que tenen. Aquesta manca d’estima i el desconeixement del seu passat històric, afecta molt negativament el patrimoni cultural.

Beniopa va perdre en els anys seixanta el seu edifici històric més representatiu: l’antiga església, el solar de la qual avui és la plaça de la presó. En aquell moment, la pèrdua va deixar tot el món indiferent, ja que pensaven que allò era una ruïna vella que no valia per a res. L’argument que un edifici vell no serveix per a res és el que més es fa servir a l’hora de destruir el patrimoni cultural, però és absolutament fals, perquè en el cas del patrimoni no s’ha de parlar de vellesa sinó d’antiguitat. Els edificis de temps passats són testimonis històrics que ens ajuden a conéixer i a comprendre la nostra història. I la història de Beniopa encara no està escrita, ni tan sols a grans trets. Cada edifici és la peça d’un trencaclosques pendent de reconstruir.

escorxador_beniopa

Potser, ja és hora que la gent d’aquest poble soterre el sentiment d’inferioritat davant la gran ciutat i descobrisca que el seu patrimoni cultural és tan interessant com el de qualsevol altre poble valencià d’arrels rurals. De fet, Beniopa ja era una gran alqueria musulmana quan Gandia encara no existia i, des d’aleshores el seu periple històric ha generat manifestacions culturals diverses que es mereixen un reconeixement: des del punt de vista arquitectònic, per exemple, caldria destacar la magnífica església, l’edifici de les aigües potables, les escoles del mestre Michavila, el motor de la Banyosa, la ximeneia de la finca de la Banyosa, l’actual biblioteca i, molt especialment, la quadra, que té interés a nivell de tot el País Valencià perquè és un testimoni històric únic del treball comunal que portaren a terme les col·lectivitats obreres durant la revolució anarquista en el temps de la guerra civil.

Però a més, cal destacar que gràcies al seu creixement urbanístic moderat, Beniopa ha conservat el casc històric, amb la traça de carrers medievals, molt millor que no la ciutat de Gandia. Cal assenyalar l’existència de carrers especialment ben conservats —com el carrer Ramat— i de cases de tipologia tradicional dignes d’estudi i anàlisi. Aquest casc històric és avui dia el patrimoni principal que té el poble.

Degut a la mancança d’un Catàleg d’Espais i Béns Protegits i de qualsevol altre instrument de regulació i gestió, la situació d’aquest patrimoni l’any 2025 pot ser realment desastrosa si el poble no canvia la seua mirada respecte la pròpia identitat i comença a exigir allò que li pertany per llei i que constitueix la seua riquesa fonamental i el seu senyal d’identitat primordial. Esperem que la gent reaccione a temps i d’ací a setze anys no hagem de lamentar grans pèrdues.

Anuncis

0 Responses to “EL PATRIMONI CULTURAL DE BENIOPA”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: