El patrimoni que ens espera

Isabel Canet Ferrer (publicat al Llibret de la Falla de Beniopa de 2009)

No deixa de ser una frivolitat projectar la nostra imaginació cap al 2025 quan el patrimoni cultural de Gandia té en el present any 2008 problemes greus que requereixen tota la nostra atenció. No obstant, com que aquest és el propòsit d’aquest article procuraré que la meua fugida endavant al llarg de la línia temporal estiga ben arrelada en la realitat actual, sobretot perquè hi ha una dita sàvia que diu que “allò que se sembra després s’arreplega”.

La situació del patrimoni cultural de Gandia d’ací a vint anys, si no hi ha un canvi de plantejament radical per part dels que en tenen les competències de gestió, serà hereva de la situació que hi trobem avui dia. Per tant, el 2025 s’hauran agreujat de manera alarmant uns problemes que són crònics i, degut a què s’arrosseguen des de fa dècades, estan arribant a un punt insostenible.

Deixant a banda els monuments que en els últims temps han conegut rehabilitacions o reconstruccions, com és el cas de l’hospital de Sant Marc, el teatre Serrano o l’ermita de Sant Antoni, es pot dir sense embuts que la situació del patrimoni cultural en línies general es a hores d’ara molt preocupant, especialment pel que fa al casc històric de la ciutat o a l’arquitectura rural de les hortes. Si avui dia al casc històric només li queda un terç dels seus edificis de tipologies tradicionals, ben segur que d’ací vint anys no en quedarà cap, i Gandia haurà perdut la ciutat històrica. Ah, la benvolguda vila dels ducs reials! Ah, la bella residència dels escriptors clàssics! Ah, la lloada Gandia borjana! Serà una urbs de formigó, una amorfa barreja d’arquitectura racionalista vulgar i edificis d’imitació a la tradició que espantarà els visitants que encara esperaven trobar un record del passat. Només hi romandran, com oasis enmig del desert, la seu, el palau i les escoles pies, testimoni últim del que Gandia va ser i mai més ja no serà.

Pel que fa a l’arquitectura rural, és difícil saber si alguna de les nostres alqueries encara estarà en peus el 2025, però ja podem avançar que en la situació d’abandó en què es troba la majoria d’elles, en poc més d’una dècada seran purs enderrocs. L’horta de Gandia, el paisatge que va enamorar Cavanilles i tants altres viatgers romàntics, estarà urbanitzada molt més enllà dels límits de la sostenibilitat, haurà perdut tot el seu encant i la cultura agrària de la Safor romandrà exànime sota tones de formigó.

Vosaltres mateixos…

Anuncis

0 Responses to “El patrimoni que ens espera”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: